CC 07- Cartes impertinents

Cartes impertinents utilitza un gènere eminentment femení (la carta) per fer un retrat i, al mateix temps, establir un diàleg entre dones de totes menes i condicions. Amb un únic tret que les uneix: la seva condició de dona.

L’obra s’estructura com un conjunt de cartes, cada carta és d’una dona que escriu a una altra dona. Però, qui són aquestes dones que s’escriuen? Part de l’originalitat d’aquesta magnífica obra recau en el fet que totes les dones hi són convocades. Hi trobem dones de carn i ossos, algunes conegudes (com Caterina Albert) i altres anònimes, alguns personatges històrics (com Madame Stäel) i alguns literaris (Lady Macbeth o Antígona) o, en un tret del tot contemporani com és l’autoreferencialitat, també hi apareix Maria Aurèlia Capmany com a personatge.

Tot això dóna com a resultat una obra creativa, interessant, d’un gran valor literari. Una obra per redescobrir.

ÍNDEX

TAULA

• D’un fill de casa bona a una catalana que exerceix
• Estimada amiga: Distingida senyora, etc
• D’una feminista de 1911 a Teresa, la ben plantada.
• D’una burgesa a una obrera.
• D’una dona de sa casa a una intel·lectual.
• D’una menopàusica a una noia que tot just ha començat a menstruar.
• D’una feminista a una noia molt d’avui.
• D’una adúltera a una noia que practica la promiscuitat.
• De la viuda de Barbablau a la viuda d’un milionari qualsevol.
• De Lady Macbeth a la senyora Soler, la intel·ligent esposa del Dr. Soler.
• D’una soltera emancipada a una senyora de sa casa.
• D’una ingènua infeliç a una dona il·lustre que presenta la seva candidatura a l’Acadèmia.
• D’una obrera a una senyora que es dedica a fer conferències parlant de l’emancipació de la dona.
• D’una dona casada i amb fills a una soltera.
• D’una noia d’avui a una àvia perplexa.
• D’una desenamorada a la monja portuguesa.
• De Caterina, filla de Baptista, cavaller adinerat de Pàdua, a Mercè, filla de Ramon, ciutadà adinerat de Barcelona.
• De la noia de club a una noia normal.
• D’una dona fidel a una dona d’avui, afectada de bovarinisme.
• D’una resignada a Nora, la combativa.
• D’una dona que no fa res a una dona que li agrada treballar.
• D’una noia decepcionada a una senyora plena de qualitats.
• D’una dona mà foradada a una dona estalviadora.
• D’una honesta mentidera a Cordèlia.
• D’una assassina a una dona de bé.
• D’una prostituta a Dona Teresa. 
• D’una noia de poble a una noia de ciutat.
• D’una adolescent a Griselda.