CC 09- Un home de lletres i altres contes

Un home de lletres i altres contes és un llibre inacabat de Rosa Leveroni.

 L’interès d’aquesta obra recau, precisament, en el fet que l’autora no la finalitza. I nosaltres com a lectors podem mirar, entrar i comprendre el seu procés creatiu.

 Leveroni, l’escriptora, és Penèlope teixint, creant, escrivint. I nosaltres, els lectors, no admirem l’obra acabada, el tapís, sinó a Penèlope teixint. Tenim el privilegi d’accedir al moment feliç de l’escriptura, suspès en el temps, sense present i sense passat. Els moments feliços són per l’autora aquells que “no tenen, com els pobles, història. I aquesta història només és el fruit dels moments turmentats”.

 Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910-1985). Als 15 anys ja publica els seus primers versos a la revista Patufet i, a partir d’aquest moment tindrà clara la seva vocació literària, malgrat l’oposició paterna.

Aquesta vocació literària prendrà cos quan als 19 anys comenci a estudiar a l'Escola de Bibliotecàries. Aquesta institució té com a professors alguns dels intel·lectuals catalans més brillants del moment (Carles Riba, Ferran Soldevila, Nicolau d'Olwer, Rafael de Campalans). L'estada a l'Escola de Bibliotecàries i, en especial, la coneixença de Carles Riba, és cabdal en la formació intel·lectual i personal de Leveroni.

 L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938, prologat per Carles Riba. El 1939, després de la Guerra Civil, Leveroni dedica tota la seva energia a la resistència cultural catalana enfront de la repressió franquista.

 L’obra que ens ha deixat Leveroni és escadussera. Ella, conscient que els bons temps per a la cultura catalana s’havien trencat, es dedica a escriure tenint en ment que la seva única finalitat és “passar la torxa” dels grans poetes de la generació anterior.

ÍNDEX

 Próleg

Introducció

Ganivetades

Un home de lletres